|
ÍNDEX
|
|
Pàgina
|
 1.
INTRODUCCIÓ: OBJECTIU DEL CATÀLEG DELS LLINATGES |
|
|
|
SANTVICENTERS
|
|
5
|
| 2.
L'ORIGEN HISTORIC DELS COGNOMS SANTVICENTERS |
|
7
|
| 3.
LA FORMACIÓ DELS COGNOMS SANTVICENTERS |
|
11
|
| 4.
LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÁFICA DELS COGNOMS SANTVICENTERS |
|
17
|
|
5.
ELS ENDEMISMES ANTROPONÍMICS SANTVICENTERS
|
|
21
|
| 6.
LA LOCALIZTACIÓ DEL COGNOMS EN EL TERRITORI DE LA FELIGRESIA |
|
23
|
| CLASSIFICACIÓ
DELS LLINATGES SANTVICENTERS |
|
25
|
| A.
LLINATGES QUE REPRESENTEN EL NOM PATERN O MATERN |
|
27
|
| 1.
Noms llatins o preromans no pertanyents al santoral cristià |
|
27
|
| 2.
Noms de sants del Nou Testament |
|
28
|
| 3.
Noms de sants, d'origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics |
|
30
|
| 4.
Noms germànics |
|
32
|
| B.
LLINATGES QUE REPRESENTEN EL NOM DEL LLOC D'ORIGEN, |
|
|
| DE
RESIDÈNCIA O DE PROPIETAT |
|
34
|
| 1.
Topónims de les terres de llengua catalana |
|
34
|
| 2.
Topónims no catalans |
|
37
|
| 3.
Noms gentilicis |
|
42
|
| 4.
Noms d'accidents hidrogràfics, de dipòsits i conductes d'aigua |
|
43
|
| 5.
Noms d'accidents orogràfics i d'altres referents al relleu i aspecte del
terreny |
|
44
|
| 6.
Noms d'edificis i altres construccions, i llurs dependències |
|
45
|
| 7.
Noms de preparacions i utilitzacions del terreny i de treballs agrícoles
|
|
46
|
| 8.
Noms de plantes i els seus conreus, flors i fruits |
|
46
|
| C.
LLINATGES QUE REPRESENTEN NOMS DE CÀRREC O DE DIGNITAT, |
|
|
| D'OFICI
O DE PROFESSIÓ |
|
48
|
| 1.
Noms d'ofici o professió técnica |
|
48
|
| D.
LLINATGES REFERENTS A CIRCUMSTÀNCIES DEL NAIXIMENT, |
|
|
| A
CONSAGRACIONS, BENEDICCIONS I AUGURIS |
|
51
|
| E.
LLINATGES QUE SÒN ORIGINÀRIAMENT VERTADERS SOBRENOMS |
|
|
| O
MALNOMS |
|
52
|
| 1.
Noms de parentesc |
|
52
|
| 2.
Noms de qualitats mentals, morals i físiques |
|
52
|
| 3.
Noms d'objectes inorgànics o inanimats |
|
54
|
| 4.
Noms que descriuen una acció, un fet biogràfic, una manera de comportar-se
|
|
55
|
| F.
NOMS D' ORIGEN NO CATALA |
|
55
|
| 1.
Noms aràbics |
|
55
|
| 2.
Noms aragonesos i castellans |
|
55
|
| 3.
Noms francesos |
|
60
|
| 4.
Noms basc-navarresos |
|
60
|
| G.
NOMS D'ORIGEN DESCONEGUT O MOLT DUBTÓS |
|
61
|
| BIBLIOGRAFIA
|
|
63
|
1.-
INTRODUCCIÓ: OBJECTIU DEL CATÀLEG DELS LLINATGES SANTVICENTERS.
El repertori
de noms dels llinatges tradicionals de Sant Vicent del Raspeig constitueix
el principal signe d'identitat cultural que perviu del passat d'este
territori. En este catáleg intent reflectir la llista dels cognoms
de la feligresia de Sant Vicent Ferrer del Raspeig des dels primers
documents localitzats, en la segona meitat del segle XVI, fins a,
aproximadament, l'any 1850. L'etimologia dels cognoms del Raspeig,
el seu origen históric i geogràflc, l'inici de la seua existència
en el territori (i, també, de la seua extinció), així com una classiflcació
dels mateixos (seguint l'esquema establert per l'eminent filóleg Francesc
de B. Moll) són l'objectiu d'estes pàgines, que cap considerar com
una primera aproximació al tema en qüestió. Desig, no obstant, manifestar
que per a l'elaboració d'este catáleg s'han requerit diversos anys
d'investigació, i procurat una síntesi de diversos plantejaments i
metodologies que es condensen en este catáleg. Esta tasca no haguera
segut possible sense la publicació, dins de la col-lecció Plecs del
Cercle, de les investigacions de l'historiador Federico Aura amb els
veïnats, censos de població i impositius, així com altres llistes
de població dels segles XVIII i primera meitat del XIX. Per la meua
part, he investigat en aquelles fonts documentals més antigues referides
al territori de la feligresia de Sant Vicent Ferrer del Raspeig com
són les llistes del morabatí de l'Arxiu del Regne de València, i els
llibres de baptismes de la parróquia de Sant Nicolau d'Alacant, matriu
de l'antiga ermita, i posterior ajuda de parróquia, de Sant Vicent
Ferrer del Raspeig. El criteri seguit per a la inclusió de cada
|
|
3.
LA FORMACIÓ DELS COGNOMS SANTVICENTERS.
La
formació del nom dels llinatges santvicenters respon a l'esquema general
dels cognoms valencians. La patronímica i la toponímica són les formes
més habituals dels cognoms santvicenters. Precisament, la freqüència
dels cognoms d'origen geográfic revela fans a quins punts estes terres
del sud valenciá van ser durant segles frontera entré cultures i llengües.
Va escriure José Martínez Aloy qué la forma més primitiva dels cognoms
valencians va ser la patronímica, açò és, la constituïda amb él nom
del paré o dé la mare. En él territori dé la feligresia del Raspeig
estan ben representats els cognoms patronímics, fet lógic si es té en
compte él procés dé formació dels cognoms en la práctica totalitat dels
territoris peninsulars. L'estructura més usual adoptada pels patronímics
santvicenters, d'origen catalá i valencia`, va ser la genitiva, i la
seua evolució pot constatar-se en els protocols notarials del territori.
Així, per exemple, els fills dé Goma o Fernando, es cognomenaven filius
Petri o Ferrandi, qué va evolucionar posteriorment en Gomitius o Ferranditius,
formes qué él poblé en la seua parla quotidiana va transformar en Gomis
o Ferrándiz/Ferrandis. A vegades, les radicals transformacions experimentades
per les formes primitives del nom dificulta él reconeixement dé la procedència
patronímica exacta. Agulló, per exemple, és, per a experts filólegs,
un cognom patronímic qué té él seu origen en él nom llatí Aculeone.
Hi ha un grup nombrós dé cognoms patronímics santvicenters d'origen
castellá i aragonés qué utilitzen el conegut
|
|
4.
LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÁFICA DELS COGNOMS SANTVICENTERS.
L'origen geográfic dels cognoms sempre és una matèria exposada a discussió.
Hi ha cognoms que, des de temps molt remots, van ser d'ús generalitzat
en tots els regnes peninsulars. És el cas dels Martínez, García, López,
González o Sánchez. Quan en els veïnats del Raspeig apareix un habitant
amb el cognom López o Martínez cabria preguntar-se si l`origen del dit
llinatge en el territori correspondria a repobladors catalans o castellans.
Especial dificultat té la diferenciació entre si un cognom és d'origen
catalá o valenciá. Hi ha noms de llinatges que encara que tenen un origen
lingüístic a partir del catalá la seua extensió territorial coincideix,
més promete, amb comarques valencianes. Els cognoms Beviá o Torregrossa,
encara que d'origen catalá, apareixen localitzats quasi exclusivament
en la comarca del Camp d'Alacant, pel que resulta problemátic una classificació
dels cognoms santvicenters pel seu origen territorial. Hi ha altres
cognoms, com Monerris, que apareix en les compilacions de llinatges
catalans, i, no obstant, té el seu origen localitzat en certs llocs
de la província d'Alacant com Xixona. La repoblació de les terres del
sud de València va ser un procés complex que es va prolongar durant
diversos segles i els detalls de la qual es desconeixen encara més enllá
d'aproximacions globals o d'investigacions de carácter local. S'ha perdut,
o no ha sigut localitzada, la carta de repoblació de la ciutat d'Alacant,
i la primera llista nominal de veïns de la mateixa, de les publicades
fins al moment, correspon als contribuents a l'impost del morabatí de
l'any 1421.
|
|
5.
ELS ENDEMISMES ANTROPONÍMICS SANTVICENTERS.
Hi
ha alguns cognoms santvicenters l'escriptura actual dels quals és el
producte d'un procés de canvi fonètic i/o gráfic per mitjá de dos processos
contraris (encara que, en ocasions, juxtaposats): la castellanització
d'un cognom origináriament catalá, o bé, la catalanització d'un nom
de llinatge castellá o aragonés. Per descomptat, van ser els notaris
i altres escrivans públics els principals protagonistes d'estes alteracions
al fixar-les per escrit, especialment des de la Guerra de Successió,
traduint directament la fonética del cognom a la llengua castellana.
`Chust' és un endemisme local, provocat per la substitució de la /j/
inicial de 'Just' per la ch castellana. El canvi es va produir ja entrat
el segle XIX, perquè en la feligresia els Just es van documentar des
del segle XVIII [Nicolás Just, 1741]. També el cognom 'Montoyo' representa
un particularisme gráfic santvicenter a partir de la fixació escrita
del cognom 'Montoya' a partir de la fonética de la -a. Com a exemples
de substitució intervocálica es poden assenyalar els següents: Díaz/Díez,
Frías/Fríes, Santana/Sentana i Gilabert/Gelabert. Quant a les substitucions
consonántiques deuen assenyalar-se les següents: Elull/Ellul, Maluenda/Marhuenda,
Molla/Moya, Richart/Ricart, Linares/Linnares.
|
